L’origen de Linux i el mite del seu vincle amb UNIX i les superordinadores
Quan parlem de Linux, moltes persones pensen automàticament en un sistema operatiu potent i robust, gairebé com si estigués dissenyat per gestionar les superordinadores més avançades del món. Aquest mite té l’origen en la relació històrica entre Linux i UNIX, però la realitat és molt més interessant i humil.
Linux va néixer el 1991 com un projecte personal de Linus Torvalds, un estudiant finlandès frustrat amb les limitacions del sistema MINIX, un petit sistema operatiu educatiu. El seu objectiu no era crear un sistema per a superordinadores, sinó simplement un nucli lliure i obert que pogués funcionar bé en ordinadors comuns, i que a més pogués millorar-se i adaptar-se per la comunitat.
Però, per entendre Linux, cal parlar primer d’UNIX, un sistema operatiu desenvolupat als anys 70 als laboratoris d’AT&T Bell Labs. UNIX va ser pioner en la portabilitat i la modularitat, i tot i que inicialment estava orientat a grans màquines i entorns acadèmics, amb el temps es va convertir en una referència per a molts sistemes operatius moderns.
El mite sorgeix perquè Linux és “UNIX-like”, és a dir, s’inspira en la filosofia i el disseny d’UNIX, però no és UNIX pròpiament dit. Linux no va ser desenvolupat originalment per a superordinadores ni entorns empresarials extrems, sinó per ser un sistema operatiu flexible i accessible per a qualsevol usuari. Va ser gràcies a la combinació amb les eines del projecte GNU —com editors, compiladors i utilitats— que es va formar el sistema complet conegut com a GNU/Linux.
Avui dia, Linux sí que s’utilitza en superordinadores i servidors de tot tipus, però aquest ús avançat és resultat de dècades de desenvolupament i col·laboració global, no pas la intenció original del seu creador.
En resum, Linux és un exemple brillant de com un projecte petit i obert pot créixer fins a transformar el món de la informàtica, enderrocant mites i mostrant que la innovació pot néixer de la simplicitat i la comunitat.