Quan el sistema operatiu no detecta un dispositiu, existeix un enfocament metòdic per localitzar el problema: des de la connexió física fins a la configuració del kernel.
Abans de tocar cap configuració, observa si el sistema reacciona quan connectes el dispositiu. Executa:
// Deixa el terminal obert i desconnecta / torna a connectar el dispositiu
Si no apareix cap línia nova, el problema és físic: el cable, el port o el propi dispositiu podrien estar defectuosos. No cal continuar al programari fins a descartar-ho.
Si el dispositiu té corrent però no funciona, cal confirmar si el SO el detecta a nivell de bus. Usa la comanda corresponent al teu tipus de maquinari:
// Per a dispositius USB: confirma que apareix el fabricant i model
// Per a targetes internes (Wi-Fi, gràfiques): detecta xips a la placa base
// Per a discos: comprova si existeix el dispositiu de bloc, encara que no estigui muntat
Quan un dispositiu apareix a lsusb o lspci però no respon, el culpable gairebé sempre és el controlador. Comprova-ho amb:
// Si no apareix "Kernel driver in use" → Linux reconeix el dispositiu però no té el driver per gestionar-lo
// Molts adaptadors de xarxa moderns necessiten fitxers de firmware que no venen instal·lats per defecte
Si els passos anteriors no han donat resultats, usa lshw per obtenir un diagnòstic complet. El paràmetre -C filtra per categoria:
// Substitueix "network" per "display" o "storage" segons el teu cas
Si veus el component marcat com a «UNCLAIMED», confirma que falta el driver específic. Anota el model i cerca'l a internet.
La majoria de controladors ja estan inclosos dins del kernel, però per a cert maquinari específic (targetes NVIDIA, xips Wi-Fi Broadcom) cal una instal·lació manual. Aquí tens els quatre mètodes principals:
A Ubuntu, Linux Mint o Pop!_OS, busca «Programari i actualitzacions» → pestanya «Controladors addicionals». El sistema detectarà drivers propietaris (com NVIDIA) i permetrà instal·lar-los amb un clic.
Primer identifica la teva targeta, després deixa que el gestor de paquets esculli la versió més estable automàticament.
Moltes targetes sense fils no funcionen perquè els falta el firmware (microcodi tancat del fabricant). S'instal·la en un sol pas.
De vegades el driver ja existeix al sistema però no s'ha carregat a la memòria. Es pot activar manualment indicant el nom del mòdul.
// Analitza el maquinari i instal·la la versió més estable automàticament
// Resol la majoria de problemes de perifèrics sense fils en distribucions basades en Debian
// Comprova primer si hi ha errors de firmware al log del kernel
// Exemple: "joydev" per a un comandament de joc
// Llista tots els mòduls (drivers) actius en aquest moment a la memòria
Troba l'ID del dispositiu — Executa lsusb o lspci -nn. Veuràs un codi com [8086:15d8] que identifica unívocament el xip.
Cerca a internet — Google és el teu millor aliat. Cerca aquell codi seguit de la paraula Linux driver i gairebé sempre trobaràs la solució.
Compilar des del codi font (últim recurs) — Si el fabricant només proporciona el codi font, segueix les instruccions del fitxer README inclòs. Normalment implica executar make i sudo make install des del directori del codi.
Seguint aquest ordre de passos, el 95% dels problemes de maquinari a Linux es resolen sense necessitat d'arribar a compilar res manualment.